PROJECTE

Oscil·lant entre el passat i el present,“Stigma” és una sèrie fotogràfica en blanc i negre que interconnecta ànimes solitàries amb superfícies crues. Desagrando el color de les escenes, les composicions materialitzen experiències d'aïllament, por i ruptura. Jugant amb llums i ombres, els subjectes són representats com a records transitoris, Conjurant narratives entre la seva presència immaterial i física. Des de la foscor, les figures corpòries emergeixen ocultes i borroses, formant retrats que imposen vulnerabilitat i invoquen interpretació. Posant èmfasi en aquells marginats per la societat, éssers tant juvenils com envellits confronten la vida i la mortalitat mitjançant amulets protectors, refugiant-se en l'espiritualitat. A través d'imatges que inclouen la representació d'un nen sostenint un colom i una dona jugant un collaret d'una creu, Lluna emfatitza les intimitats de l'espiritualitat i la fe que molts dipositen en un guardià per a protegir-los de les complexitats de l'existència. Fusionant l'energia dels llocs, els animals i les persones amb la seva pròpia, la cambra li permet una coartada per a indagar en el seu interior. Sotmetent-se a un procés similar a una revelació personal, a mesura que una relació afectiva s'extingia, aquest treball renaixia. Cavalls ronyosos, gossos extraviats i coloms nauseabunds reforcen el sentiment que el fotògraf experimentava en el moment de capturar les imatges. Mantenint forces oposades profundament equilibrades, les presències fantasmals fan ressò de l'abstracció de la pintura: ombres escuden les expressions facials, desgrabadas siluetes es barregen amb una nebulosa d'aparicions i distorsionades criatures són enfosquides pel gra en moviment convertint-se gairebé en al·lucinògenes. Acuradament orquestrades, les textures engloben miralls trencats, flames creixents i vents turbulents, cementando la efimeridad incrustada en l'existència. El resultat és un híbrid entre una observació íntima i una tensió elevada, en la qual es convida a l'audiència a desxifrar un llenguatge de poètiques sensacions que eviten un significat fix. Fotografia per Joaquín Luna. Text de Vanessa Murrell. Disseny Gràfic per Elige Chose. Poema d'Irene de la Fàbrica.

Dibujé sus rostros descalzos alimenté con mis dedos sus bocas hambrientas de salvación, La blasfemia se hizo carne. De sus manos vacías exprimí la sangre de sus clavos, sembré sus cuerpos estériles. Y en las huecas cuencas de sus ojos, detuve el tiempo y el color. Calaveras de polvo y cemento, la cruz colgando en su pecho. Viejas marionetas en calles desiertas pidiéndome auxilio a oscuras, sin voz ni aliento. Ansiedad. Angustia. La ciudad que oprime al hombre que enmudece y vive y muere dos veces a través de mi espejo.